jueves, 10 de marzo de 2011

UN POEMA DE CARLES MARTÍ I VILÀ QUE FUE CRONISTA OFICIAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT, PUBLICADO EN EL ALMANAQUE DE LA REVISTA " EN PATUFET", DEL AÑO 1916

Hojeando revistas antiguas de mi fondo documental, me ha llenado de satisfacción encontrarme, repentina e inesperadamente, en el almanaque de la revista "En Patufet", de diciembre de 1916, un poema del que fuera buen amigo, payés, escritor y cronista oficial de Sant Boi de Llobregat, Carles Martí i Vilà (Sant Boi de Llobregat, 1898 - 1997).
Con Carles Martí compartimos muy buenos momentos, siempre relacionados con la historia de nuestro municipio. Uno de los más trascendentes fue cuando, en representación de Sant Boi de Llobregat, nos desplazamos al Museu Santacana, de Martorell, donde nos esperaba su conservador e historiador de aquella localidad, Isidre Clopas Batlle y otros historiadores de los municipios de Pallejá, Cornellá de Llobregat,El Prat de Llobregat y Molins de Rei, donde al término de una reunión firmamos, los allí presentes, el Acta Fundacional del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
REPRODUCCIÓN DEL POEMA
AUTOMNAL
Dintre el jardí unes roses esclataren
al bés del sol del dia serè i clar:
un dia plàcid que els ocells cantaren
i que l'abril semblava retornar.
Joiosos els rosers baden les branques,
-- ¿quí sabrà dir l'encís d'un raig de sol? --
i el jardi ha somrigut plè de flors i branques
amb un somriure d'hora de consol.
¡Que volin els ocells pels tebis aires
rïents de llurs cançons i sobtils flaires,
i els papellóns amb aleteig de flor.
i trenin els rosers amb la florida
i el cel tan clar l'encís d'una mentida
que endolci una hora l'automnal dolor.
Carles Martí
Sant Boi de Llobregat, 1916

No hay comentarios:

Publicar un comentario