jueves, 17 de marzo de 2011

LA COEXISTENCIA DE LAS DOS BANDERAS EN CATALUNYA, YA GENERABA RECHAZO DE ANTIGUO

Foto retrospectiva de la calle Mayor de Gracia, de Barcelona,
a principios del siglo XX.


Por si algunos piensan que las polémicas suscitadas periódicamente en estos últimos años por la coexistencia de las dos banderas -- la catalana y la española -- en Catalunya, es fruto de unas determinadas corrientes políticas y sociales generadas a partir del establecimiento de la democracia, tras la muerte del general Franco, están equivocados. Sin el menor ánimo de entrar en discusiones sobre este tema, no deja de resultar curiosa una gacetilla que publicó el rotativo barcelonés "La Vanguardia" (1) a los veinte meses de haberse iniciado el siglo XX. Lo transcribo literalmente.

"Ayer tarde fueron retiradas de la calle Mayor de Gracia, las banderas catalanas que se habían colocado con motivo de la fiesta mayor de aquella barriada.

Procuramos enterarnos del motivo de ello y resultó ser que el Capitán general llamó á los organizadores de los festejos y les manifestó que si en el comienzo y en el final de la calle Mayor colocaban una bandera española, les daba permiso para que en medio de éstas hubiese todas las banderas catalanas que quisieran; pero que de lo contrario, quitaran las que se habían puesto.

Los organizadores de los festejos optaron por quitar las banderas catalanas, por no sujetarse, según dijeron, á aquella imposición"
Actualmente la toponimia de esta importantísima arteria de la ciudad de Barcelona, es Carrer Gran de Gràcia.
(1) "La Vanguardia", viernes, 15 de agosto de 1902. Página 2



jueves, 10 de marzo de 2011

UN POEMA DE CARLES MARTÍ I VILÀ QUE FUE CRONISTA OFICIAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT, PUBLICADO EN EL ALMANAQUE DE LA REVISTA " EN PATUFET", DEL AÑO 1916

Hojeando revistas antiguas de mi fondo documental, me ha llenado de satisfacción encontrarme, repentina e inesperadamente, en el almanaque de la revista "En Patufet", de diciembre de 1916, un poema del que fuera buen amigo, payés, escritor y cronista oficial de Sant Boi de Llobregat, Carles Martí i Vilà (Sant Boi de Llobregat, 1898 - 1997).
Con Carles Martí compartimos muy buenos momentos, siempre relacionados con la historia de nuestro municipio. Uno de los más trascendentes fue cuando, en representación de Sant Boi de Llobregat, nos desplazamos al Museu Santacana, de Martorell, donde nos esperaba su conservador e historiador de aquella localidad, Isidre Clopas Batlle y otros historiadores de los municipios de Pallejá, Cornellá de Llobregat,El Prat de Llobregat y Molins de Rei, donde al término de una reunión firmamos, los allí presentes, el Acta Fundacional del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
REPRODUCCIÓN DEL POEMA
AUTOMNAL
Dintre el jardí unes roses esclataren
al bés del sol del dia serè i clar:
un dia plàcid que els ocells cantaren
i que l'abril semblava retornar.
Joiosos els rosers baden les branques,
-- ¿quí sabrà dir l'encís d'un raig de sol? --
i el jardi ha somrigut plè de flors i branques
amb un somriure d'hora de consol.
¡Que volin els ocells pels tebis aires
rïents de llurs cançons i sobtils flaires,
i els papellóns amb aleteig de flor.
i trenin els rosers amb la florida
i el cel tan clar l'encís d'una mentida
que endolci una hora l'automnal dolor.
Carles Martí
Sant Boi de Llobregat, 1916