Sala de tria, de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Navegar por Internet puede ofrecernos inesperadas sorpresas, como la que me ocurrió anoche, cuando intentaba buscar ciertas informaciones para un trabajo que estoy efectuando, actualmente en fase embrionaria, referido a cierto episodio de la Guerra Civil española, acontecido en los hospitales psiquiátricos de Vilaboi (Sant Boi de Llobregat). Y resulta que, navegando, navegando, navegando, me sorprendió, muy gratamente, conocer que en los ingresos efectuados en el periodo enero - mayo del año 2021, en el Arxiu Nacional de Catalunya, en el apartado "Col.lecció documental sobre la Segona República i la Guerra Civil espanyola. ANC1-756",figura la siguiente donación, que hace referencia a una hermana mayor de mi padre (Remei) y su esposo (Josep), en estos términos: " Correspondència de Josep Sellarés Pons a la seva esposa Remei Vendrell Costa ( 42 cartes + 2 postals), carta de Remei Vendrell Costa al seu espòs Josep Sellarés Pons ( 6 cartes), cartes de comunicació de la mort de Josep Sellarés al front ( 2 unitats), fotografies, cartes de la familia Sellarés - Vendrell ( 5 cartes + 1 postal) i documentació de la Junta de la Penya ciclista d'Horta (1928). 1928 - 1938. 0,1 m.
Este matrimonio, tíos míos, tuvieron dos hijos: Ramón y Elena. Eran primos, en edades superiores a la mía, y a quienes recuerdo haber visto en un par de ocasiones, entre los años 1953 y 1954, cuando residía con mis padres en Barcelona. Luego ya no supe nunca más de ellos, pero ahora, siguiendo el hilo por Internet, he podido saber que Ramón Sellarés Vendrell falleció en Barcelona, en el año 2008, a la edad de 71 años, mientras que su hermana Elena Sellarés Vendrell falleció en el municipio de El Vendrell el día 25 de octubre de 2018, a la edad de 88 años.
Otra información importante, es la muerte de mi tío Josep Sellarés Pons. Recuerdo que de pequeño, mis padres me habían dicho: " A l'home de la tia Remei, el van matar a la guerra", motivo por el cual no llegué a conocerlo. Nunca tuve ocasión de conocer ningún detalle más. En casa de mis padres no se hablaba nunca de aquella guerra. Y sin embargo, siguiendo este hilo por Internet ahora he conocido todos los detalles de su muerte. Vean:
Este documento, obtenido por Internet, refiere los datos personales de Josep Sellarés Pons, nacido en diciembre de 1909, condición militar, lugar de nacimiento en Barcelona, estado civil casado, nombre del padre: Sadurní Sellarés Gomà, nombre de la madre : Dolors Pons Grau. Datos de la muerte o desaparición: Circunstancia: muerte. Fecha 15 - 11-1937. Ámbito : Acción de guerra. Frente: Frente de Aragón. Comunidad: Aragón. Estado: España. Fecha de actualización de este registro: 08-04-2022. Fuente: Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia. GENERALITAT DE CATALUNYA.
ResponderEliminarLa genealogia "enganxa", jo l'any 2010 vaig iniciar un arbre genealògic al portal "MyHeritage", i actualment tinc registrades 844 persones.
Els meus primers avantpassats documentats procedien de la Vila rural d'Alènya situat als Pirineus Orientals, al cor del Roselló.
Es troba a uns quinze quilòmetres de Perpinyà.
Tot indica que van arribar l´illa de Mallorca pocs anys després de la Conquesta de Jaume I.
El document familiar més antic que hem verificat és un testament de l'any 1359, per valor històric l'acjunto.
**
Testament de Gabriel Alenyà
Data 24-09-1359
Notari Pere de Cumba
“Gabriel Alenyà, de la Ciutat de Mallorca, pescador, per la gràcia de Déu de salut de ment i de cos, ordena el testament.
Elegeix marmessors Bartomeu Garbí, pescador, de la Ciutat de Mallorca, i Agnès, la seva esposa.
Tria sepultura a l’església de Santa Creu. Pren dels seus bens 20 lliures per la sepultura i 20 sous per misses.
Deixa al Sr. Rector 5 sous, al basi dels pobres 5 sous, a les obres de la Seu 5 sous, a les ordres dels homes i de les dones de Palma 5 sous, a Bartomeu Garbí 20 sous, a Elisèn, dona de Bartomeu Jutge, germana seva 5 lliures. Concedeix el dot a la seva esposa. Deixa una missa perpètua pels seus pares Bartomeu i Elisèn.
(1)Deixa Nicolaua, germana seva, dona de Joan Turmeda, unes cases situades dins la Ciutat de Mallorca prop del cementiri de Santa Creu.
Institueix a la seva esposa usufructuària de la planta baixa de les dites cases.
Per amor a Déu deixa Benvinguda, filla de Pere Alenyà difunt, sobtada seva, aliments de per vida.
Institueix hereus els seus fills naixedors i pòstums, amb substitució d'aquest per llurs fills naturals il·legítims. Aquests darrers els substitueix per Agnès, la seva esposa, i aquesta per Benvinguda, la seva sobrina.
Testimonis: Francesc Bonastre, Pere Saguardia, Bartomeu de Palló, Macià de Tràpani, Gabriel Alemany, Pere Dalmau i Antoni Bressola”.
(1) Rellegint aquest testament, per la seva data indueix a pensar que Joan Turmeda i Nicolaua Alenyà podrien haver estat molt bé els pares d'Anselm TURMEDA, nascut l'any 1352.
Que un cop convertit l'islam opta el nom d'Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi.
--(Editado)Recuperar original
Enviar comentarios
Bona tarda Gabriel:
EliminarLa geneologia és ben cert que "enganxa". També jo en el seu dia vaig començar, però només vaig arribar als besabis d'ambdues parts, és a dir, de pare i de mare. Desprès ja no he anat més avall, perque requeria desplaçaments i temps que, quan podia fer-ho, no aconseguia mai el moment, i així va quedat.
Es molt interessant la vostra tasca en aquest aspecte, pel nombre important de personaes localitzades, i pel text d'aquest antiquissim testament. Moltes gràcies per la molèstia de transcriure'l. Una abraçada.